INTRODUCCIÓ
En el tipus de consum que promouen les temporades de rebaixes, prima el desig per sobre de la necessitat. En aquest camp es vol fer una crítica tant a la publicitat referent a les rebaixes com a l'actitud de molts consumidors respecte a les compres compulsives o poc reflexives.
Actualment les rebaixes són un aconteixement més en la programació de celebracions anuals, el problema ve quan rebaixes esdevenen sinònim de consum massiu i compulsiu, que respon a una necessitat induïda més que a una necessitat real. Generalment els productes consumits durant les rebaixes són peces caprici.
Llavors, són útils les rebaixes o només generen més necessitat de compra?
Actualment les rebaixes són un aconteixement més en la programació de celebracions anuals, el problema ve quan rebaixes esdevenen sinònim de consum massiu i compulsiu, que respon a una necessitat induïda més que a una necessitat real. Generalment els productes consumits durant les rebaixes són peces caprici.
Llavors, són útils les rebaixes o només generen més necessitat de compra?
QUE BUSQUEM A LES REBAIXES?
Què ens aporten realment les rebaixes? Què cerquem quan comprem?
Amb aquesta acció es pretén posar de manifest una sèrie fets que tothom coneix però en molts casos passa per alt.
En primer lloc a la necessitat artificial de comprar, un fet provocat bàsicament per la publicitat per a molts consumidors l'acte de comprar provoca certa sensació de plaer així com el no consum davant d'una oportunitat com és l'època de rebaixes crea angoixa. En casos no tan aïllats el consumidor compra per obtenir un plaer ràpid, però aquest és alhora efímer.
En segon lloc el consumidor compra per cobrir una necessitat real, sovint adquireix peces que ha vist prèviament i cerca durant les rebaixes per aconseguir-les a un preu més baix. En aquests casos el consumidor ha fet una reflexió prèvia del que vol i té objectius concrets i pressupostos més o menys pensats.
Amb aquesta acció es pretén posar de manifest una sèrie fets que tothom coneix però en molts casos passa per alt.
En primer lloc a la necessitat artificial de comprar, un fet provocat bàsicament per la publicitat per a molts consumidors l'acte de comprar provoca certa sensació de plaer així com el no consum davant d'una oportunitat com és l'època de rebaixes crea angoixa. En casos no tan aïllats el consumidor compra per obtenir un plaer ràpid, però aquest és alhora efímer.
En segon lloc el consumidor compra per cobrir una necessitat real, sovint adquireix peces que ha vist prèviament i cerca durant les rebaixes per aconseguir-les a un preu més baix. En aquests casos el consumidor ha fet una reflexió prèvia del que vol i té objectius concrets i pressupostos més o menys pensats.
REBAIXES ANTERIORS
La muntanya de roba està constituïda per peces comprades a les rebaixes 2012 i pretén fer evident la quantitat de peces comprades impulsivament que acaben guardades a armaris o llençades quan arriba la roba nova i lluent de les darreres rebaixes.
PUBLICITAT, TOT EL QUE DIU I TOT EL QUE AMAGA
La publicitat de les rebaixes es basa en dos missatges més o menys clars;
"Compra tot el que vols a millor preu". Aquest missatge positiu fa arribar a la conclusió de què amb els mateixos diners es poden adquirir més peces.
"Compra per assemblar-te a qui vols ser". Aquest en canvi no és tan positiu ja que connota condicionament per part de la societat cap a la persona. Indica que tothom ha de pertànyer a un grup o tenir un estil definit per la moda d'aquesta temporada, entenent temporada com a període de sis mesos aproximadament en el que la tendència de les peces (color, forma o material) caduca, com si d'aliments es tractés.
"Bo, bonic i barat" Aquest eslògan és un dels més reconeguts i citats en períodes de rebaixes, però és realment cert? Analitzant els termes trobem:
Bo, el producte pot ser-ho o no, segons la qualitat que li hagi volgut donar al teixit el fabricant.
Bonic, aquest és un aspecte que sempre dependrà de la tendència de la temporada i del gust del consumidor, però podria arribar a ser cert ja que la publicitat fa que la moda ens sigui atractiva i per tant tinguem una actitud positiva envers a tot allò que s'assembli al que porta el personatge-model a seguir.
Barat, en aquest terme és quan entra en acció l'estratègia de les rebaixes, pot presentar-se en dos tipus d'eslògans diferents; el del x% de descompte, el de abans x€ i ara y'99€. En els dos casos existeix una rebaixa sobre el preu anterior però sobretot en el primer el consumidor es deixa portar pels grans percentatges sense fixar-se gaire en la quantitat real de diners estalviats.
Però el que amaga no es troba en els missatges si no en les pròpies peces. La majoria de grans marques tenen també una vessant fosca en la manera de produir els tèxtils. Això ho trobem en diferents parts del procés de fabricació:
- Ús de ma d'obra infantil
- Explotació dels treballadors donada per llargues jornades de treball i baixa remuneració
- Ús de tints tòxics per als teixits. Aquests tints poden provocar càncer tant a qui treballa amb ells directament com a qui vesteix les peces.
- Excessiva producció de residus contaminants
COMPRAR BARAT ENS SURT MOLT CAR
Les rebaixes són el màxim exponent de la compra barata. Però sabem realment el preu que paguem i a què comporta aquesta rebaixa? Qui guanya i qui perd amb la nostra compra?
Sovint l'abaratiment dels productes ve donat per una deslocalització industrial on l'empresa pagant el mínim cost per la mà d'obra i passant per sobre d'ítems tan bàsics com són els drets humans i laborals aconsegueix el màxim benefici.
Sobre aquests aspectes ha investigat recentment la organització "Ropa Limpia" que es dedica a investigar la situació laboral dels treballadors encarregats de la producció de tèxtils per a grans marques. Els darrers informes publicats menten que grans firmes internacionals tenen distribuïda la seva mà d'obra per Marroc, Àsia, Amèrica Central, Europa del Este o Àfrica on els és possible instaurar jornades de treball de fins a 12 hores diàries, sis dies per setmana i amb un salari entre els 100 i els 200 euros al mes, amb arbitrarietat de contractació i d'acomiadament i dificultats per a la organització sindical. Però més a prop dels consumidors també trobem condicions laborals nefastes, els treballadors i treballadores dels centres comercials estan en aquesta època sotmesos a condicions laborals precàries, flexibles i sovint mal pagats.
La pressió per aconseguir un baix cost no recau per tant en els beneficis que obtindrà l'empresa sinó en tot allò del que prescindeix. Aquest és el preu real que paguem per les rebaixes. I no només se n'aprofiten d'unes condicions laborals precàries, d'explotació, de sous misèria o de nuls drets sindicals sinó també d'unes legislacions mediambientals dèbils que els permeten explotar i contaminar sense límit, aconseguint així produccions fragmentades, deslocalitzades, comunitats desplaçades per territoris inhabitables i pobresa allà per on passen.
Així doncs l'actual sistema explota recursos naturals i humans en pro de l'abaratiment del preu del producte, sempre pensant en el consumidor, és clar.
Sovint l'abaratiment dels productes ve donat per una deslocalització industrial on l'empresa pagant el mínim cost per la mà d'obra i passant per sobre d'ítems tan bàsics com són els drets humans i laborals aconsegueix el màxim benefici.
Sobre aquests aspectes ha investigat recentment la organització "Ropa Limpia" que es dedica a investigar la situació laboral dels treballadors encarregats de la producció de tèxtils per a grans marques. Els darrers informes publicats menten que grans firmes internacionals tenen distribuïda la seva mà d'obra per Marroc, Àsia, Amèrica Central, Europa del Este o Àfrica on els és possible instaurar jornades de treball de fins a 12 hores diàries, sis dies per setmana i amb un salari entre els 100 i els 200 euros al mes, amb arbitrarietat de contractació i d'acomiadament i dificultats per a la organització sindical. Però més a prop dels consumidors també trobem condicions laborals nefastes, els treballadors i treballadores dels centres comercials estan en aquesta època sotmesos a condicions laborals precàries, flexibles i sovint mal pagats.
La pressió per aconseguir un baix cost no recau per tant en els beneficis que obtindrà l'empresa sinó en tot allò del que prescindeix. Aquest és el preu real que paguem per les rebaixes. I no només se n'aprofiten d'unes condicions laborals precàries, d'explotació, de sous misèria o de nuls drets sindicals sinó també d'unes legislacions mediambientals dèbils que els permeten explotar i contaminar sense límit, aconseguint així produccions fragmentades, deslocalitzades, comunitats desplaçades per territoris inhabitables i pobresa allà per on passen.
Així doncs l'actual sistema explota recursos naturals i humans en pro de l'abaratiment del preu del producte, sempre pensant en el consumidor, és clar.